• Presentació
• Metodologia
• Activitats
  • Cultura
  • Estereotip Prejudici Discriminació
  • Inclusió
  • Comunicació
• Referències

Presentació de la dinàmica i objectius

Amb aquesta activitat treballem de forma vivencial les actituds, els motius i les conseqüències d’excloure “l’altre”.

Els objectius de l’activitat són:

• Analitzar com discriminem, quines actituds i comportaments discriminen.

• Analitzar la resposta de les persones discriminades. Analitzar les causes i els efectes de les actituds discriminadores.

• Analitzar quins grups pateixen DISCRIMINACIÓ i EXCLUSIÓ

Edat i nombre de participants

Nois i noies a partir de 12 anys
A partir de 6 persones

Duració

45 minuts

Material

Bossa de patates i sucs (1 per subgrup de 5/6)
Aula àmplia on es pugui moure el mobiliari
Document annex

Desenvolupament de l’activitat

Es necessita un espai ampli. Es formen grups de 5/6 persones. Cada grup decideix excloure un dels seus membres per alguna raó que el fa diferent (per exemple per tenir els cabells rossos, portar ulleres, tenir els ulls marrons, ser el més simpàtic...). La majoria del grup hi ha d’estar d’acord.

“Els exclosos” surten fora de l’aula un moment. Allà se’ls dóna la consigna que han d’intentar convèncer el seu grup perquè els deixi participar en el pica-pica i la tertúlia, i que han de trobar l’estratègia perquè els seus companys els facin cas.

A la resta de l’aula se’ls reparteix unes patates xips. Aquests tenen la consigna que no poden deixar incorporar al grup la persona exclosa fins passats 10 minuts: no poden fer-li cap mena de cas, ni parlar-li, ni mirar-lo, ni riure... Mentrestant ells han d’anar fent tertúlia, xerrant de les seves coses...

Un cop passats els 10 minuts es dóna un avís als grups i els nois i noies que feien d’exclosos poden menjar, beure i parlar del que ha passat.

Tot seguit s’obre un debat amb el grup:

• Quina ha estat la reacció dels exclosos i dels que han exclòs? Hi ha hagut diferències entre els grups?

• Quins han estat els motius pels quals s’ha discriminat algú del grup?

• Com s’han sentit els que han estat exclosos?

• Com han intentat cridar l’atenció del grup?

• Per què la gent discrimina a aquells que són diferents? On hem après aquest comportament?

• Com poder fer front a la discriminació?

Algunes de les reflexions en què podem insistir:

- A qui solem discriminar?: Hi ha grups a la nostra societat que també es poden sentir “fora de” la “majoria”: immigrants, homosexuals... Hi ha persones discriminades pel seu físic, tarannà...

- Les persones excloses i rebutjades poden desenvolupar comportaments defensius que són viscuts per la resta del grup com una manca de necessitat de formar part del grup, una voluntat d’aillar-se, uns sentiments de superioritat... Només són les ganes de formar part del grup.

- Per què discriminem i on n’aprenem? Podem parlar de com ens pot “fer por” aquell que és diferent.

- Com podem lluitar contra la discriminació? A partir del joc anem veient que també “el grup gran” té una part de “responsabilitat” o molta perquè les persones excloses siguin del grup: acollir-los, donar-los la informació que necessiten, mirar per què discriminem sense cap raó, fer sentir l’altre discriminat amb allò que diem o fem...

- El joc ha d’ajudar a verbalitzar que “l’exclòs” se sent malament, que sovint no entén per què se l’exclou i que els qui acullen poden fer coses per no excloure. També es pot parlar de com gent de l’aula pot sentir-se malament amb algunes de les nostres actituds.

Orientacions

Aspectes importants que ha de tenir en compte l’educador/a:

1) Malgrat que sembli poc temps, 10 minuts dóna perquè els nois i noies que s’han escollit com a exclosos puguin arribar a sentir-se malament, sobretot si ja en la dinàmica real de l’aula són alumnes que reben certa exclusió. Es poden donar diferents tipus de reacció:

- Continuen insistint en el grup durant tot el joc a partir de fer alguna gràcia, fer preguntes, tocar algú; no varien d’estratègia.

- S’acaben avorrint de la manca de resposta i es neguen a continuar jugant (“quin joc més avorrit”). Solen girar-se i esperar passivament que s’acabi el joc.

- “Alumnes exclosos de diferents grups” es neguen a continuar insistint i fan “un grup d’exclosos”.

- Van incrementant “l’agressivitat” de les estratègies amb insults, bromes pesades, tirant-se al mig del grup...

És important no parar cap reacció durant els deu minuts, ja que totes aquestes situacions ens poden servir en el debat per comparar-ho amb la vida real.

2) Quan s’acabi el joc és possible que els grups s’hagin acabat les patates i els “alumnes exclosos” no n’hagin pogut menjar. Segons com hagi viscut el noi o noia el joc pot arribar enfadar-se molt per aquest fet. Per tant pot ser important guardar un bossa de patates i evitar que aquest noi o noia no participi en el debat.

3) És molt important començar el debat fent verbalitzar els sentiments, allò que han sentit durant el joc tant els “alumnes exclosos” (imprescindible) com els del grup. Cal poder treballar aquest sentiment i que els nois no marxin amb mal gust de boca de la dinàmica, sinó que sàpiguen extrapolar-los a les situacions reals.

4) Si coneixeu bé el grup, podeu escollir vosaltres els nois i noies que poden representar els “alumnes exclosos”, de manera que podeu posar en situació d’exclosos aquells alumnes que solen provocar-ho.