• Presentació
• Metodologia
• Activitats
  • Cultura
  • Estereotip Prejudici Discriminació
  • Inclusió
  • Comunicació
• Referències

Presentació de la dinàmica i objectius

L’activitat pretén analitzar la complexitat i subjectivitat a l’hora de definir-nos a partir d’uns trets culturals. Es tracta de veure com tots tenim capes i elements identitaris compartits amb persones properes però també molt llunyanes culturalment.

• Buscar elements de trobada i diàleg per a la construcció d’unes relacions i una societat interculturals.

• Fer conscients els nois i noies de tot allò que compartim amb els altres independentment del grup cultural amb què ens definim.

Edat i nombre de participants

A partir dels 12 anys
Entre 15 i 25 participants

Duració

60 minuts

Material

Paper d’embalar de color
Cola d’enganxar

Preparació de l’activitat

Pengem a l’aula un paper d’embalar amb les quatre columnes de les quatre capes de la ceba .

Repartim als alumnes fotocòpies dels diferents elements de cada capa.

Desenvolupament de l’activitat

Cal fer un repàs de l’activitat 5 (Definició de cultura) per poder presentar aquesta activitat:

• Què és una “cultura”? Per a què serveix?

• Cultura regional/cultura nacional. Microcultura i macrocultura.

Demanem als alumnes que vagin enganxant al mural (Quadre de les capes de la ceba) els diferents elements que els hem repartit i que n’hi afegeixin de nous, si ho creuen necessari.

Un cop fet això definim diferents perfils de ceba identitària. Podem treballar-ho de diferents maneres.

• 1. Treballar un cas hipotètic per tal de definir la “ceba identitària” entre tots (per exemple el d’un jove de 15 anys dels EEUU —Nova York—) i decidir quantes capes de la ceba tindria en comú amb nosaltres.

  • Ens seria fàcil o difícil tractar amb aquest jove? Què ho faria fàcil? I què ho faria difícil?

  • Si pensem en un jove americà, quins estereotips trobaríem? A partir de les capes que hem dit que podríem compartir amb aquest jove, quants d’aquests estereotips podríem posar en dubte?

• 2. Una altra possibilitat és demanar a 4 voluntaris que facin la seva “ceba identitària” individual i anònima. Un cop feta hi hauria dues opcions:

  • La resta del grup es divideix en grups de 4 o 5 persones i cada grup ha d’esbrinar a qui pertany cada ceba.

  • Els grups fan la ceba dels 4 voluntaris a partir del que coneixen d’ells. Un cop fetes, es comparen. Les diferències entre les cebes dels grups i les dels voluntaris ens permetrà treballar els aspectes següents

    • Quines conseqüències pot tenir la percepció errònia de l’altre?

    • Per què creiem que la nostra visió de l’altre és correcta?

    • Què fem servir per crear-nos la visió de l’altre quan no el coneixem?

    • Guanyem alguna cosa si verifiquem amb l’altre la visió que tenim d’ell?