amb el suport de:

web general de Fundació SER.GI:
L’activitat pretén analitzar la complexitat i subjectivitat a l’hora de definir-nos a partir d’uns trets culturals. Es tracta de veure com tots tenim capes i elements identitaris compartits amb persones properes però també molt llunyanes culturalment.
Buscar elements de trobada i diàleg per a la construcció d’unes relacions i una societat interculturals.
Fer conscients els nois i noies de tot allò que compartim amb els altres independentment del grup cultural amb què ens definim.
A partir dels 12 anys
Entre 15 i 25 participants
60 minuts
Paper d’embalar de color
Cola d’enganxar
Pengem a l’aula un paper d’embalar amb les quatre columnes de les quatre capes de la ceba .
Repartim als alumnes fotocòpies dels diferents elements de cada capa.
Cal fer un repàs de l’activitat 5 (Definició de cultura) per poder presentar aquesta activitat:
Què és una “cultura”? Per a què serveix?
Cultura regional/cultura nacional. Microcultura i macrocultura.
Demanem als alumnes que vagin enganxant al mural (Quadre de les capes de la ceba) els diferents elements que els hem repartit i que n’hi afegeixin de nous, si ho creuen necessari.
Un cop fet això definim diferents perfils de ceba identitària. Podem treballar-ho de diferents maneres.
1. Treballar un cas hipotètic per tal de definir la “ceba identitària” entre tots (per exemple el d’un jove de 15 anys dels EEUU —Nova York—) i decidir quantes capes de la ceba tindria en comú amb nosaltres.
Ens seria fàcil o difícil tractar amb aquest jove? Què ho faria fàcil? I què ho faria difícil?
Si pensem en un jove americà, quins estereotips trobaríem? A partir de les capes que hem dit que podríem compartir amb aquest jove, quants d’aquests estereotips podríem posar en dubte?
2. Una altra possibilitat és demanar a 4 voluntaris que facin la seva “ceba identitària” individual i anònima. Un cop feta hi hauria dues opcions:
La resta del grup es divideix en grups de 4 o 5 persones i cada grup ha d’esbrinar a qui pertany cada ceba.
Els grups fan la ceba dels 4 voluntaris a partir del que coneixen d’ells. Un cop fetes, es comparen. Les diferències entre les cebes dels grups i les dels voluntaris ens permetrà treballar els aspectes següents
Quines conseqüències pot tenir la percepció errònia de l’altre?
Per què creiem que la nostra visió de l’altre és correcta?
Què fem servir per crear-nos la visió de l’altre quan no el coneixem?
Guanyem alguna cosa si verifiquem amb l’altre la visió que tenim d’ell?