• Presentació
• Metodologia
• Activitats
  • Cultura
  • Estereotip Prejudici Discriminació
  • Inclusió
  • Comunicació
• Referències

Presentació de la dinàmica i objectius

Aquesta dinàmica ens serveix, sobretot, per treballar el tema de la identitat cultural amb els alumnes, i a la vegada el reconeixement de la diversitat intragrupal.

Els objectius específics són:

• Reconèixer les invariants que defineixen les diferents cultures a partir d’una autoanàlisi.

• Entendre i analitzar el concepte de cultura com quelcom dinàmic i canviant

És una dinàmica creada i recopilada per Margalit Cohen-Émerique (vegeu la bibliografia).

Edat i nombre de participants

A partir dels 12 anys
Entre 15 i 25 participants

Duració

1 hora

Material

Full amb La flor identitària (tantes còpies com alumnes)
Aula: pupitres i pissarra.
Material complementari: L’arbre de la cultura (en transparència)

Preparació de l’activitat

Còpies per a cada alumne del dibuix La flor identitària o bé mig foli en blanc per a cada alumne.

Desenvolupament de l’activitat

Es dóna a cada alumne el full La flor identitària o se’ls demana que dibuixin en un full una flor. La instrucció és la següent:

• Al mig de la flor han d’escriure com es defineixen culturalment (català; castellà; català i castellà; marroquí...). Es tracta de dir “JO SÓC...”.

• En els pètals, les raons per les quals es defineixen de la manera que ho han fet (perquè parlo català, perquè he nascut a..., perquè els meus pares viuen a..., perquè m’agrada... —menjars, paisatge...—).

Se’ls deixa 10 minuts per omplir la flor. Un cop fet això, cada alumne explica la seva flor a la resta. La informació que donen es va ordenant a la pissarra: ens fixarem només en les raons, no pas amb quina nacionalitat s’han definit (és important donar poca importància a això). Les raons les recollim per categories, no pas pel valor, i per tant escriurem “lloc de naixement”, i no pas “Catalunya” (el lloc de naixement, l’origen dels pares, la llengua, els costums, la gastronomia...). No ens importa la cultura amb què es defineix cadascú, sinó la coincidència de les raons (és a dir, quanta gent diu que és el que és pel lloc on ha nascut, per la llengua que parla, per allò que estima...).

A partir de la informació recollida iniciem un debat amb els nois sobre els aspectes següents:

• Ens adonem que, independentment de la identitat cultural de cadascú, en general tenim les mateixes raons per definir-nos com ho fem.

• Distinció d’aquelles raons “més objectives” (lloc on he nascut, lloc on visc, llengua que parlo...) d’aquelles més subjectives (m’agrada, m’estimo...). Entendre el fet que l’altre té els mateixos sentiments que jo malgrat que la cultura en què ens definim sigui diferent

• Algú pot definir-se a partir de dues cultures (ex. marroquina-catalana)?

• Tenim dret a demanar a algú que renunciï a la seva identitat cultural?

• Què entenem per cultura?

• La cultura és quelcom fix o, al contrari, és dinàmica que va canviant amb el temps? La nostra identitat cultural pot canviar en el decurs de la nostra vida?

• Podem ser crítics amb la nostra cultura sense perdre-la?

El dibuix de L’arbre de la cultura ens pot ajudar a tancar la dinàmica

Les diferents variables es poden anar col•locant a l’arbre de tal manera que:

• Els costums i les tradicions, la manera de vestir-nos, la gastronomia... serien el fullam de l’arbre. De la mateixa manera que si talléssim el fullam l’arbre no moriria, quan una persona arriba a un lloc i no pot expressar i/o viure de la mateixa manera aquesta part de la seva cultura, no per això perd la seva identitat.

• La llengua, la religió, l’organització social... serien el tronc de l’arbre. Si tallem l’arbre pel tronc, li farem més o menys mal, però l’arbre pot sobreviure. El mateix li passa a la persona que s’ha d’acostumar a un altre tipus de societat; a no poder practicar o viure la seva religió de la mateixa manera... això tampoc farà que perdi la seva identitat cultural.

• Finalment, si a l’arbre li tallem les arrels, això sí que farà que l’arbre mori. És a dir, a les arrels de la nostra identitat trobem els aspectes més personals i íntims (origen familiar, lloc on he nascut i m‘he criat...)

En funció d’això, preguntem si algú té dret a demanar-nos que tallem o esborrem les nostres arrels. La resposta generalitzada és NO. Llavors preguntem si nosaltres tenim dret o podem demanar-li algú que esborri les seves arrels.

Podem introduir aquí els conceptes d’integració i d’assimilació, i aprofundir-los en les sessions següents.

Orientacions

La dinàmica pot fer aparèixer dinàmiques individuals o grupals conflictives que cal treballar:

• Definicions per oposició (per exemple: “jo sóc català, perquè no m’agrada Espanya, o parlar castellà”). En la presentació individual de la flor no hem de desqualificar cap raó però si apuntar-la, i en les conclusions cal fer notar que no hi poden haver definicions per oposició: per sentir-nos bé hem de poder estimar allò que som (escollit o innat) pel que té i el que és, i no per desprestigiar un altre.

• Alumnes que no saben com definir-se. Solen ser alumnes fills de famílies immigrades i a cavall d’un procés de construcció identitària complicat. Podem ajudar-los introduint la possibilitat de sentir-se de més d’un lloc.

• La dinàmica pot fer sentir incòmodes els alumnes que, sovint per pressió grupal, no volen expressar tan explícitament allò que són o senten (tant poden ser alumnes que estan al mig de dualitzacions, com els “catalans/castellans”, com alumnes d’origen estranger als quals el grup els demana que es defineixin com a “catalans” o “espanyols”. Pensem que és bo que tots els alumnes es defineixin, i en tot cas la pressió del grup pot ser també un aspecte que es pot treballar en les conclusions de la dinàmica.