amb el suport de:

web general de Fundació SER.GI:
Activitat complementària a l’activitat 2. S’introdueix en l’esquema del “procés de resposta” el paper dels estereotips i els prejudicis. Es treballa a partir d’un estereotip concret, en aquest cas “immigració- delinqüència”. La dinàmica treballa a partir de la identificació del grup amb el col•lectiu.
Amb aquesta activitat es vol:
Treballar els conceptes d’estereotip i prejudici i els mecanismes de creació i manteniment.
Analitzar estereotips propis i obrir un debat per desmuntar-los.
Visualitzar i desmuntar estereotips associats a la immigració
A partir dels 12 anys
Entre 15 i 25 participants
Entre 30 i 40 minuts
Entrem a l’aula i fem, i escrivim a la pissarra, alguna afirmació negativa que impliqui a tot el grup: “els alumnes del curs XX (curs dels alumnes) roben”, “els nois del grup XX són irreverents”...
Intentem fer un discurs convençut en el següent sentit: “Cada any passa el mateix: quan s’arriba a aquesta alçada de curs, comencen a desaparèixer coses i sempre hi acaba havent implicat alumnes de XX. Per tant, els alumnes de XX són uns lladres. De fet, sembla que l’edat ho comporta: hi ha molta necessitat material, de tenir més, d’aparentar... Però ja fa molts anys que treballo aquí, i sí, els alumnes de XX roben. Tothom ho diu, fins i tot professors que fa més temps que jo que hi són”.
Utilitzant la identificació volem aconseguir més vivencialitat, amb la qual cosa guanyem espontaneïtat i sinceritat en les seves aportacions. També facilitem la comprensió dels continguts que volem transmetre.
En funció de l’estereotip presentat: “Els alumnes del curs XX (curs on treballem) roben”, i amb l’ajuda de l’esquema dels 4 nivells de resposta, aprofundirem en els prejudicis que s’hi associen i amb les conductes (discriminació) que els acompanyen. L’activitat inclou un treball d’identificació amb el paper d’alumne del curs objecte de l’estereotip, i en el paper d’alumne de la resta de l’IES, és a dir, en el paper de receptor i d’emissor de l’estereotip.
Un cop el tutor, monitor... ha expressat aquesta constatació, es proposa la següent situació al grup:
“És l’hora del pati i entreu al menjador de l’IES per prendre alguna cosa”
S’inicia un debat amb el grup a partir de la situació proposada:
Què creieu que pensaran els joves que són al menjador quan entri algú del curs?
Pensaran en l’estereotip.
Quin tipus de pensaments pot desencadenar aquest estereotip en la resta de joves de l’IES i què els farà sentir?
“He de vigilar el meu mòbil; que s’assegui lluny de nosaltres; no he de deixar res a sobre; si trobo a faltar alguna cosa segur que ha sigut ell...”
Aquests prejudicis ens faran sentir desconfiança, intranquil•litat, segons la situació por...
Aquesta percepció de la situació i l’emoció associada donarà una resposta física més o menys intensa segons el cas, i farà que es tingui un comportament determinat.
Quin podria ser aquest comportament de la resta de joves de l’IES?
Expressar rebuig amb la mirada i el cos (donar l’esquena), guardar de manera expressa allò que no volem que ens prenguin, fins i tot marxar del seu costat... Tota actitud que tingui relació amb la discriminació.
Ara farem el mateix, però intentarem posar-nos nosaltres en la pell del qui rep l’estereotip.
Així, quan entréssiu al menjador i veiéssiu la reacció de la resta de joves de l’IES, sabent allò que es pensa de vosaltres, quins pensaments i emocions associades us provocaria (prejudicis)?
I finalment, com creieu que us comportaríeu?
Seguidament es reflexiona una mica sobre la “veracitat” de l’estereotip i s’explica que és una generalització i que com a tal normalment no és certa.