Albert Batlle, secretari de presons de la Generalitat, va fer aquesta afirmació en una taula rodona sobre polítiques penitenciàries que va organitzar ahir la Fundació SER.GI.
L’acte “La presó, entre el tancament i el règim obert: de camí cap a la reinserció social” va reunir ahir una trentena de persones per debatre sobre la funció de les presons en la societat actual. El fet que aquests centres sovint estiguin allunyats dels nuclis urbans, fa que esdevinguin una realitat paral·lela, ignorada per la majoria de ciutadans i ciutadanes. D’altra banda les mesures de règim obert o l’acabament de la condemna, són moments que interpel·len la societat actual sobre la seva responsabilitat en els processos de reinserció.
A la taula rodona, que va ser moderada per Andrea Ordóñez, llicenciada en Dret i especialista en Dret Processal, hi van participar un seguit de convidats que, des de diferents perspectives, van donar la seva visió del model penitenciari català.
Brígida Cristina Maestres, que és investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, i ha fet estudis sobre els models penitenciaris i les mesures de reinserció, creu que el repte actual rau en “obrir les presons” i sobretot canviar la idea que la societat té dels interns, per tal que quan surtin puguin reincorporar-se amb èxit.
Per Susana Gràcia, educadora social a la Secció Oberta del Centre Penitenciari de Girona, “el procés final de reinserció només pot tenir èxit en el medi obert”, i per tant “és contradictori voler reinserir un pres, quan el que s’està fent és apartar-lo de la societat amb mesures d’internament”.
Roberto del Águila, que es troba en règim de tercer grau a la secció oberta del Centre Penitenciari de Girona, va afirmar que per a ell “al principi el règim obert va ser més difícil que estar dins la presó”, degut a que cal assumir responsabilitats i enfrontar-se a un entorn que es propici per a una recaiguda.
L’últim en intervenir va ser Albert Batlle, que és secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Es va mostrar pessimista en relació a la visió que tenen els legisladors, que per ell “han endurit el codi penal a cop de telediari” vint-i-cinc vegades des del 1995. La seva visió va servir per trencar tòpics, com per exemple que només “un deu per cent dels interns són a la presó per delictes greus” -homicidis, agressions sexuals i violència domèstica-, mentre que més del setanta per cent hi són per delictes contra la propietat i contra la salut pública, que sovint estan lligats a la problemàtica de les drogodependències.Batlle també va donar la dada que Catalunya ha passat en democràcia d’una taxa de 35 interns per cada 100.000 habitants l’any 1978, a una de 140 per cada 100.000 habitants. Aquesta xifra és inferior a l’espanyola, que es situa en 163, i molt superior a altres països europeus com França -96-, o Dinamarca -66-, que aposten per altres mesures alternatives a l’internament. Això és contradictori amb les taxes de criminalitat que a Catalunya són inferiors a les europees. Pel secretari de Serveis Penitenciaris això només s’explica per una voluntat excessivament punitiva del sistema, i per tant de la societat, que no aposta per les polítiques de reinserció.
En relació al percentatge de reclusos d’origen immigrant, que és d’aproximadament el 40%, creu que no se n’hauria de deduir el discurs que associa immigració amb delinqüència, ja que més aviat està lligat amb l’exclusió social a les que es veuen abocats en no poder regularitzar la seva situació. De fet, “els estrangers que han pogut regularitzar la seva situació legal tenen una taxa de delinqüència inferior a la població autòctona”, va afirmar Batlle. Finalment també va dir que s’ha d’apostar per altres mesures penitenciàries ni que sigui per un motiu econòmic, ja que “un pres a Catalunya val cent euros diaris”. Batlle creu que s’evitarien molts casos “si part d’aquests diners es destinessin a polítiques socials per millorar els entorns més degradats”.
