La Fundació SER.GI neix a finals dels anys 70, amb la creació a Olot de l’Associació Servei Gironí de Pedagogia Social (Associació SER.GI), un programa d’atenció a nois i noies orfes basat en el model francès de pis d’acollida que substituïa els hospicis tradicionals. El centre, que en un principi estava situat a la Vall de Bianya, es va acabar traslladant a Girona al cap d’uns anys de funcionament.
A començaments dels anys 80, l’Associació estava prenent un fort component mèdic ja que l’equip estava format bàsicament per professionals del sector: metges, psicòlegs, etc. Aquest fet coincideix amb la creació dels primers Serveis Socials d’Atenció Primària per part de l’Administració i l’augment de l’addició a l’heroïna en determinats sectors, que esdevé un problema social. En aquest context, el Centre Terapèutic es va anar especialitzant cada cop més en la vessant més clínica fins a ser autònom i donar lloc a l’actual Fundació Teresa Ferrer.
En aquell moment, l’Associació SER.GI engega un programa de formació adreçat específicament als educadors d’asils amb l’objectiu de crear un espai de contacte real amb els professionals on reflexionar sobre la seva pràctica professional. Seguint un procés natural, la formació d’educadors d’asils porta a la creació de l’Escola d’Educadors Especialitzats, que neix el 1984, amb la voluntat de ser reconeguda com a Diplomatura Oficial. Cal destacar que aleshores, tot i que hi havia una demanda molt gran des de l’àmbit professional, la universitat no contemplava l’educació social com a formació reglada i deixava un buit important a nivell acadèmic. El 1989 se celebra la primera promoció de l’Escola d’Educadors Especialitzats, coincidint amb l’inici de la Diplomatura d’Educació Social a la Universitat. Quatre anys més tard, es tanca l’Escola d’Educadors Especialitzats: la Diplomatura queda totalment assumida per la Universitat.
D’altra banda, el 1987, l’Associació SER.GI es reconverteix en Fundació SER.GI seguint el model francès d’integrar representants de l’administració a les fundacions de caire social. En el cas de SER.GI, es van incorporar al Patronat representants del Departament de Sanitat, de l’Ajuntament de Girona i de la Diputació de Girona.
Durant la segona meitat dels anys 80, la Fundació porta a terme el projecte Desenvolupament Humà, vinculat al programa “Onyar Est” de l’Ajuntament de Girona dins del Programa Europeu de Lluita contra la Pobresa 1991-1994. Es tractava d’un projecte adreçat a la primera infància i consistia en el treball de dues educadores amb mares de barris de Girona per orientar-les en la tasca d’educar i tenir cura dels seus fills.
Ja a finals dels 80, la Fundació SER.GI fa els primers passos cap a un tema aleshores nou, la Interculturalitat, gràcies a la creació, el 1988, de l’Escola Samba Kubally. Els principals dissenyadors donen forma a l’Escola d’Estiu sobre Immigració i Interculturalitat, que celebra la seva primera edició el 1989.
Al 1994 alguns projectes tenen continuïtat i d’altres es comencen de nou, però bàsicament la Fundació es dedica a tres programes: Escola d’Estiu sobre Interculturalitat, Suport Associatiu (Dinamització Comunitària Intercultural) i Intercanvi d’Experiències (Joves de la Mediterrània).
El 2001 s’inicia la Gestió del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrats a la Comarca de la Selva, que s’acabarà com a tal l’any 2005, obrint darrera seu una nova àrea de treball a la Fundació: el suport i assessorament a la gestió municipal de la diversitat i la immigració.
S’inicia també una nova àrea al 2002, que recull les inquietuds i reflexions de temps enrere: Àrea d’habitatge, amb l’objectiu de facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge als col·lectius amb risc d’exclusió.
És durant aquesta dècada que la Fundació comença a desenvolupar diversos projectes en l’àmbit de l’educació, tant en relació al sistema educatiu formal (Projecte d’Atenció a la Diversitat, Gestió UEC de Blanes) com en altres camps socioeducatius (Centre Juvenil de Blanes, Servei d’Orientació, Mediació i Supervisió en famílies en seguiment dels serveis socials).
D’aleshores ençà, l’esforç ha anat encaminat al desenvolupament progressiu dels diversos projectes i a l’acomodació a les necessitats socials emergents a la nostra societat. És en aquest sentit que coincidint amb la crisi del 2008, l’àrea d’intermediació en habitatge, ha anat ampliant la seva cobertura territorial i diversificant les accions que desenvolupava inicialment. Per altra banda, els projectes de l’àrea de formació han patit una greu reculada, motivada per la relativització de la importància de la formació continuada i les dificultats de finançament. Semblantment, els projectes d’educació i de ciutadania i desenvolupament comunitari han tingut moments àlgids i moments complexos.
A nivell transversal, ens hem procurat de bastir-nos millor en dos aspectes: en primer lloc, desenvolupar els processos comunicatius i de sensibilització dels temes que desenvolupem i, en segon lloc, treballar per un reconeixement de la Fundació augmentant les col·laboracions més enllà de les que venien essent tradicionals a la nostra entitat. Això ha portat a estructurar una línia de base social i mecenatge i una línia de col·laboració amb les empreses, línies que actualment estan en procés de desenvolupament.