Salvar-nos amb el planeta

Gràcies, mestres!

La Fundació SER.GI inicia un nou servei de Pedagogia Social posant sobre la taula temes que constitueixen un problema per avançar vers aquest altre món possible. Amb el títol genèric de “Salvar-nos amb el planeta”, anirem proposant debats que ens ajudin a millorar sense defallir.

La nostra intenció és presentar uns escrits que ajudin a reflexionar i debatre, també que serveixin per posar en evidència una cosa oblidada: que som la gent del carrer els protagonistes de la història. Hem de parar aquesta maquinària que tritura el coratge dels joves amb un fàcil: “no hi ha res a fer”. Tot està per fer! Un jove ha d’intuir que les millores socials esperades estan a les seves mans. Això mai serà Xauxa, també un jove ho ha de saber. No hi ha solucions definitives. La humanitat es debat sempre dins d’una certa obscuritat, dubtes, errors i fracassos. Però només aquells que tenen la valentia d’exposar-se i d’estimar allò que és de tots, treballant amb gratuïtat i estimació, podran algun dia sentir-se satisfets de la seva existència, els confortarà saber que la seva vida ha valgut la pena.

Parant l’orella a les converses de grups ben diferents, el tema que predomina és un lament persistent sobre l’estat del nostre planeta, una confusió a l’hora de trobar solucions per posar-hi remei i una desconfiança envers les persones que haurien de liderar polítiques eficients. Sense adonar-nos-en estem respirant una atmosfera contaminada de pessimisme extrem, de negativitat i es pot dir que res està envoltat de tanta toxicitat com les nostres pròpies reflexions.

Ep! que ningú entengui que ignorem la realitat; però pensem que si tot el temps que utilitzem a lamentar-nos el dediquéssim a ser creatius utilitzant filtres positius, és possible que s’iniciés un canvi de confiança en les nostres forces i, en veure bons resultats, ens animaríem a persistir. La globalització, aquest nou paradigma que marca un canvi d’època, ens empeny cap a l’especialització i ens deixa llacunes importants que ens impedeixen efectuar anàlisis més ponderades dels fets dels nostres temps.

Creiem que en aquest món altament connectat, estem molt aclaparats per una informació constant que no ens deixa pair el que anem rebent. Els mestres són un dels col·lectius amb més preparació per l’anàlisi i saben situar-se degudament en aquest mapa d’extraviats. Els mestres tenen una bona formació interdisciplinar i són com un darrer pòsit d’aquells humanistes que eren fars per a tothom. Una de les bones feines dels mestres en aquestes últimes dècades ha estat la de la conscienciació ecològica. Els joves d’ara estimen la natura amb una exquisidesa que només es comprèn si mirem les aules de tants mestres que, des de l’anonimat, han aconseguit un canvi espectacular. Gràcies, mestres!

A nosaltres ens sembla que en consciència ecològica és impossible fer passos endarrere. El coneixement teòric de la riquesa de la vida del nostre planeta és tan potent que no sabem imaginar-nos retrocessos. No obstant això, potser ha arribat l’hora d’un debat col·lectiu i analitzar detingudament on fallem a la pràctica. Hi ha més consciència que mai, però observem que la Terra està perdent biodiversitat i que està malalta. Estarem d’acord que els comportaments individuals són imprescindibles per netejar la nostra casa comuna i esperem que també ho estiguem quan afirmem que, paral·lelament al compromís personal, la gravetat del problema exigeix solucions polítiques, amb bones lleis que posin ordre al desgavell actual.

No ens enganyem: les solucions polítiques no arribaran mai des de dalt. Ens queixem dels nostres polítics oblidant que segurament és la nostra força que no sabem aplicar, aquella que obligarà els polítics a variar les seves prioritats. Els polítics en general, per conservar el poder, ofereixen als votants just allò que aquests desitgen. La gent solem votar programes que ens afavoreixin individualment, oblidant que és preferible i ineludible cercar solucions pel bé comú.

Creiem que un altre món és possible? En cas afirmatiu, podríem indicar alguns canvis per aconseguir-ho? Què responem quan algú ens acusa d’estar als núvols, de viure utòpicament? De quina manera creiem que podríem afavorir que els polítics tinguessin més en compte el mig termini?

Joan Surroca i Sens
Autor del llibre Com salvar-nos amb el planeta
Col·laborador de la FUNDACIÓ SER.GI


Pl. Lluís Companys, 12
17003 Girona
Tel. +34 972 213 050 · Fax. +34 972 213 717
info@fundaciosergi.org
Com arribar-hi?
iglésiesassociats