Dimarts 7 de juny vam organitzar al Centre Cultural La Mercè de Girona la taula rodona “L’ascensor no funciona: el malestar dels joves”. Les aportacions dels ponents van permetre analitzar des de diferents perspectives la situació en què es troben molts joves i també recollir experiències de treball amb aquest col·lectiu. S’hi va tractar el fenomen dels indignats, l’atur juvenil, el fracàs escolar i les polítiques socials que s’adrecen a la part d’aquest col·lectiu amb menys possibilitats de desenvolupar-se
D’entrada, Carles Serra –antropòleg i coordinador dels estudis de pedagogia de la UdG– va oferir una visió més acadèmica en què va posar de relleu que la situació de precarietat en què es troben molts joves els impedeix l’ascensió social, que per primera vegada en les darreres generacions es trenca i sovint els fa recular en el seu procés d’emancipació. Per Serra “la nostra societat sempre prometia un futur millor als joves però el món per al que els preparàvem ara és totalment diferent”. També va explicar que “les formes de protesta i expressió de malestar també poden prendre formes més absurdes i poc organitzades” referint-se a fenòmens com els “botellons”, que no canalitzen el malestar com les acampades però que també s’han de tenir en compte.
Per Mercè Traveset –psicopedagoga d’un IES de secundària i directora de l’àrea de pedagogia sistèmica de l‘Institut Gestalt de Barcelona–, “una part dels joves indignats pensen que els canvis han de venir de fora, però cada vegada n’hi ha més que pensen que els canvis s’han de promoure activament i en xarxa”. Travesset creu que “cal tornar a aprendre a viure en xarxa, ja que hi ha molts joves desubicats i desconnectats”. Per aquesta mestra i psicòloga juvenil “totes les generacions han hagut de resoldre coses, i aquesta no és una excepció, però no es parteix de zero”.
Josep Torrico –director de la Fundació Marianao de Sant Boi de Llobregat– va afirmar que “estem massa acostumats a criminalitzar els joves”, però en canvi, fruit del seu treball en el camp social, pot afirmar que l’experiència demostra que això no és així. Per Torrico “cal proporcionar experiències de participació real que impliquin els joves en el seu propi procés”.
Finalment Susanna Vilalta –tutora coordinadora del projecte Suma’t de l’Ajuntament de Salt i orientadora laboral– va aportar una visió des de la pràctica quotidiana en tasques de capacitació i inserció laboral. Per Vilalta “hem passat d’una situació en que el mercat laboral ofertava places en que no s’exigia res en quant a formació o habilitats, a una altra en que es demanen perfils alts per als mateixos llocs de treball”. Això ha provocat que molts joves vegin la necessitat de formació per poder accedir al mercat de treball. En quant als motius per voler accedir a aquest mercat, va explicar que molts joves ara ho volen fer per les urgències econòmiques familiars que la crisi els provoca.
La taula rodona va ser moderada per Marta Serra, coordinadora del Projecte Dispositius d’ACCÉS a Salt, Fundació SER.GI.
