Alguns dels relats del llibre ens transporten a la infància i la joventut d’homes i dones de l’entorn rural del Marroc, abans de passar l’estret i emigrar a Europa. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol·linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d’una font. Anna Cabot ha tractat de reproduir fidelment les seves veus; calia que les persones mantinguessin dins el possible la seva manera d’expressar-se. I al mateix temps ha tractat de fer-ho també amb la veu de la Badia, amb la seva forma de mirar de cara, la seva manera franca i respectuosa d’acollir, les seves honestes reflexions. La veu de la Badia s’enllaça amb les veus d’ells i d’elles com una trena vigorosa al llarg dels relats.
Fundació
Aquest dimecres sortim al carrer, però cada dia és 8 de març!
Des de la Fundació SERGI ens sumem a les reivindicacions del 8M, dia de les dones treballadores. Enguany volem denunciar que, en un context de crisi com l’actual, les condicions de vida de la gent…
8 de març de 2023
