Alguns dels relats del llibre ens transporten a la infància i la joventut d’homes i dones de l’entorn rural del Marroc, abans de passar l’estret i emigrar a Europa. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol·linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d’una font. Anna Cabot ha tractat de reproduir fidelment les seves veus; calia que les persones mantinguessin dins el possible la seva manera d’expressar-se. I al mateix temps ha tractat de fer-ho també amb la veu de la Badia, amb la seva forma de mirar de cara, la seva manera franca i respectuosa d’acollir, les seves honestes reflexions. La veu de la Badia s’enllaça amb les veus d’ells i d’elles com una trena vigorosa al llarg dels relats.
Fundació
Quan el padró deixa de ser només un tràmit administratiu
El padró és un tràmit. Però també pot ser una frontera. Què passa quan un tràmit administratiu condiciona l’accés a drets i serveis? El nostre codirector, Lluís Puigdemont, aborda aquesta qüestió en un article publicat…
17 de setembre de 2026
