Alguns dels relats del llibre ens transporten a la infància i la joventut d’homes i dones de l’entorn rural del Marroc, abans de passar l’estret i emigrar a Europa. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol·linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d’una font. Anna Cabot ha tractat de reproduir fidelment les seves veus; calia que les persones mantinguessin dins el possible la seva manera d’expressar-se. I al mateix temps ha tractat de fer-ho també amb la veu de la Badia, amb la seva forma de mirar de cara, la seva manera franca i respectuosa d’acollir, les seves honestes reflexions. La veu de la Badia s’enllaça amb les veus d’ells i d’elles com una trena vigorosa al llarg dels relats.

Fundació
Presentem la Memòria 2025: més de 7.300 persones acompanyades per garantir drets i generar oportunitats
Ja podeu consultar la Memòria resumida 2025 de la Fundació SERGI, un recull de la feina que hem desenvolupat al llarg de l’any per continuar garantint drets, generant oportunitats i promovent comunitats més inclusives i…

