Alguns dels relats del llibre ens transporten a la infància i la joventut d’homes i dones de l’entorn rural del Marroc, abans de passar l’estret i emigrar a Europa. Gairebé els podem veure, ensofrats i pol·linitzats per les oliveres i per la pols dels camins, i en algun cas fins i tot podem percebre un rerefons de xafarderies en la proximitat d’una font. Anna Cabot ha tractat de reproduir fidelment les seves veus; calia que les persones mantinguessin dins el possible la seva manera d’expressar-se. I al mateix temps ha tractat de fer-ho també amb la veu de la Badia, amb la seva forma de mirar de cara, la seva manera franca i respectuosa d’acollir, les seves honestes reflexions. La veu de la Badia s’enllaça amb les veus d’ells i d’elles com una trena vigorosa al llarg dels relats.
Fundació
Aprenentatges a Bilbao: inspiració per millorar l’atenció social
Un equip transversal de l’àrea d’habitatge i d’administració de la Fundació vam anar la setmana passada a Bilbao per aprendre d’experiències i projectes d’atenció al sensellarisme, gestió d’habitatge social, mediació i inserció. Malgrat les grans…
4 de juny de 2025
