Racó íntim d'un habitatge social d'una dona supervivent a la violència masclista

Què ha suposat l’habitatge en el teu procés de recuperació i en el nou projecte de vida?

Noa - Figueres

Aquí visc sense compartir. Vivim el meu fill i jo. Quan vull puc preparar el menjar. A la casa d’acollida no estàvem sols i havíem d’organitzar-nos amb altres famílies.

Aquí mano jo. Em sento tranquil·la. Quan entro a casa puc viure amb normalitat.

Em sento una mica sola perquè la meva família viu a Ucraïna, però malgrat tot aquí és casa meva, la meva llar. Aquí em preocupo del meu fill i de mi.

A casa meva hi ha silenci i tranquil·litat. Tinc les coses que necessito per viure. Des de la casa d’acollida, ara em sento lliure, no he de donar explicacions a ningú.

Em sento lliure, no haig de donar explicacions a ningú

Aquí és el nostre castell.

M’agrada molt aquest pis perquè és gran, lluminós i espaiós. El meu fill pot jugar tranquil i còmodament. Aquí em sento segura. Em dona tranquil·litat viure a prop de la policia.

Estic a prop de la naturalesa i m’agrada. Tinc una granja i una muntanya davant de casa i m’agrada. Passo molt de temps al balcó mirant les vistes. Sento el so de les vaques.

També m’agrada molt estar a la cuina. Abans no podia cuinar quan volia. Passo moltes hores a la cuina perquè m’agrada cuinar i menjar. És un espai de pau.

** Conversa realitzada amb una dona participant al projecte ‘Dones Supervivents’ durant la tardor 2025. Hem utilitzat un nom fictici per preservar l’anonimat.

Casa meva em dona seguretat, pau i protecció