Següent

Què ha suposat l’habitatge en el teu procés de recuperació i en el nou projecte de vida?

Maria - Figueres

El 2021 tenia un desnonament amb els meus 3 fills i estava desesperada. No tenia ni casa, ni diners, ni cotxe. El maltractador em va deixar d’aquella manera per seguir fent-me mal.

Vaig tocar moltes portes i algunes d’elles no em van donar resposta, no em van atendre correctament i se’m van tancar moltes opcions i possibilitats, fins que se’m va brindar l’oportunitat d’aquest pis.

Després de tant de temps buscant i tants anys de patiment, tenir aquest habitatge ha sigut una llum i una esperança. Per fi podria anar-me’n i escapar de tot el que estava vivint.

He guanyat llibertat, lluito per ser independent i per viure amb llibertat. Em sento acollida i a gust aquí.

Aquí ningú em crida

Quan vivia amb el maltractador no podia dir res perquè ho controlava tot. Ara tinc pau i independència. Ningú em crida. No molesto a ningú.

Frueixo del silenci i de viure sense crits, sense males cares perquè a ell li molestava tot, jo destorbava.

Els meus fills se senten a gust com jo. No estan reprimits ni temorosos. No viuen vivint la situació de maltractament. Aquí ningú crida. Sents: que estrany, ningú m’està cridant.

Ara puc tenir les meves plantes, el meu petit jardí. M’encanta aquest racó, ple de plantes i fotos dels meus fills amb mi.

Aquí em sento molt segura, protegida i lliure. Si vull menjar a la taula o al sofà, ningú em crida. Aquest canvi m’ha omplert de força per seguir lluitant pels meus fills i per mi.

Abans caminava amb els ulls vidriosos, ara ja no. M’ha costat molt, però ara sento que tinc un sostre i abans em veia al carrer. M’imaginava perdre els meus fills. Em van donar l’esperança i l’oportunitat. Va ser una benedicció.

La meva pau i la meva energia ara no vull que me la robi ningú.

Aquí em sento protegida i lliure

Tinc amigues però no vull conflictes, me n’aparto. No vull sentir crits perquè em recorda el que vaig viure. M’escapo dels llocs on hi ha conflictes perquè tinc un trauma i necessito allunyar-me. No puc ni vull dir a tothom el que he viscut i pel que he passat. Desgraciadament a vegades agrada i a vegades no, però m’és igual.

M’he tornat solitària per evitar els conflictes. A vegades escric en un paper l’ansietat que em provoca estar prop d’algú que em crida, després el trenco, però així em desafogo. Perquè és evident que tinc un trauma pel maltractament.

** Conversa realitzada amb una dona participant al projecte ‘Dones Supervivents’ durant la tardor 2025. Hem utilitzat un nom fictici per preservar l’anonimat.

Casa meva és el meu lloc

Habitatge per a "Dones supervivents" a la violència masclista.
Fundació SERGI 2025