Racó íntim d'un habitatge social d'una dona supervivent a la violència masclista

Què ha suposat l’habitatge en el teu procés de recuperació i en el nou projecte de vida?

Cris - Salt

Venir a viure en aquest pis ha sigut per fi tenir una vida pròpia. Abans estava com a la presó, em sentia en una presó. Vaig patir molta violència psicològica, m’humiliava i empenyia. Jo no tenia cap valor.

Quan vaig saber que em donarien una casa va ser una gran alegria. No m’ho creia perquè estava en una situació irregular i tot i així em van adjudicar el pis.

Aquí he començat una nova vida. Aquí he sentit que tinc valor, que soc una dona que sola puc amb tot. M’he alliberat de molt sofriment.

Sincerament amb la Fundació SERGI sempre he pensat que tinc una família més on em recolzo.

Per fi puc tenir una vida pròpia

Estar a casa em dona molta pau i tranquil·litat. Quan vivia amb el meu exmarit no sabia com seria el dia, com em tractaria. Ara entro a casa i només sento pau.

Hi estic segura, abans no era així. Abans tot era preocupació rere preocupació i molta ansietat. Plorava molt. Sempre em sentia malament, no feia res dolent, però ell em feia sentit que tot ho feia malament.

Per fi sóc lliure

Ara soc una dona feliç i independent i ja no espero que ningú em tracti malament o em faci sentor que no tinc valor. És dur. Però per fi soc lliure.

La terrassa em fa sentir molta alegria. Si tinc un dia dolent, miro les plantes i m’alleugereixo. És un lloc on sento benestar. M’assec a la cadira de la galeria i em sento bé mirant-les. Sempre m’han encantat les flors.

** Conversa realitzada amb una dona participant al projecte ‘Dones Supervivents’ durant la tardor 2025. Hem utilitzat un nom fictici per preservar l’anonimat.

Aquí sento que és el lloc més protegit.