Aquest pis ha suposat per a mi un canvi molt importat en la meva vida i molt ràpid també. Em sento realment contenta i feliç. Per a tota mare poder viure amb la seva filla és vital i necessari per poder seguir endavant.
Casa meva és la base, és el principal i primordial. Quan em van oferir el pis m’era igual on, mentre pogués tenir un lloc on posar un matalàs.
Aquí em sento segura, en progrés, evoluciono
Agraeixo molt el temps que he estat en una casa d’acollida, però comparteixes amb altres famílies i a vegades és complicat. Tinc un caràcter que em porto bé amb tothom, però, tot i així, durant aquell temps em passava el dia al carrer perquè a la casa havia d’estar a la meva habitació.
A casa meva puc ser jo mateixa. Ningú m’ordena ni em condiciona. Aquí sóc lliure encara que a la nit tinc pànic. M’espanta que pugui entrar algú, per aquest motiu he posat càmeres i sé que, en el cas que s’obri la porta, hi ha un so que alerta.
El meu racó preferit és el sofà i la taula… m’encanta… és un racó que m’acull i em sento molt a gust.
** Conversa realitzada amb una dona participant al projecte ‘Dones Supervivents’ durant la tardor 2025. Hem utilitzat un nom fictici per preservar l’anonimat.
A casa puc ser jo mateixa
