Aquesta llei és una mala resposta a la problemàtica hipotecària, ja que no contempla la dació en pagament, els procediments hipotecaris tancats, el lloguer social, la paralització dels processos d’execució, etc.

Tot i així, ens ha semblat convenient apuntar les principals novetats relatives a préstecs per a l’adquisició de l’habitatge habitual per si poden ser aplicables al vostre cas.

• Si l’entitat financera ja ha iniciat el procediment d’execució hipotecària, el vostre advocat disposa fins el 14 de juny per al·legar l’existència de clàusules abusives que hagin determinat l’execució o la quantia per la qual es va despatxar. En cas de no tenir advocat acudiu de forma immediata al Col·legi d’Advocats a sol·licitar la justícia gratuïta.

En molts casos, l’existència de potencials clàusules abusives no frenarà l’execució, però la possibilitat d’al·legar que existeixen sí que endarrerirà lleugerament el procés.

D’altra banda, el jutge ha d’atorgar un termini de 10 dies per tal que l’entitat financera recalculi els interessos moratoris.

• Si teniu quotes pendents i/o esteu pagant amb retard, els interessos moratoris que s’apliquen al vostre rebut no poden excedir del 12%. És possible que tingueu pactat un interès moratori superior i que l’entitat financera us el continuï aplicant. Atès que no es tracta de grans quantitats, heu de valorar com afectaria les negociacions que tingueu amb l’entitat el fet de reclamar que se us apliqui només el nou interès moratori.

D’altra banda, si compliu els requisits de l’art. 3 del Reial Decret Llei 6/2012 (reformat), l’interès moratori no pot superar l’interès remuneratori incrementat en dos punts. Així, si teniu pactat un Euribor + 1, l’interès remuneratori seria 1,52% i el moratori el 3,52 %.

• Nous criteris per a ser considerat deutor en el llindar d’exclusió i per a l’aplicabilitat del codi de bones pràctiques

Podeu consultar els criteris per a ser considerat deutor en el llindar de l’exclusió social a la pàgina 36387 del següent pdf: http://www.boe.es/boe/dias/2013/05/15/pdfs/BOE-A-2013-5073.pdf (art. 3.1 del Reial Decret Llei 6/2012).

Per tal de poder accedir a l’aplicabilitat del codi de bones pràctiques, cal complir també els requisits de l’art. 3.2 i 5 de l’esmentat Reial Decret Llei (http://www.boe.es/boe/dias/2013/05/15/pdfs/BOE-A-2013-5073.pdf , pàgines 36388 i 36389). En particular, s’eleva el preu d’adquisició de l’habitatge.

Actualment es considera que estan en el llindar de l’exclusió, a aquests efectes i amb caràcter general, les unitats familiars amb ingressos inferiors a 3 vegades l’IPREM: 1597.53 euros/mes. S’incrementa el multiplicador en casos de discapacitat.

• Si ja s’ha produït la subhasta i adjudicació de l’habitatge, la nova llei preveu que la moratòria de llançament s’estengui fins el 14 de maig de 2015.

• Si esteu negociant amb l’entitat financera, amb la vista posada en el deute residual que us podria quedar si es procedís a l’execució hipotecària, tingueu present que actualment el valor d’adjudicació a l’entitat financera en cas de subhasta deserta s’ha elevat del 60 al 70% (sempre que es tracti d’habitatge habitual).

Així, si vàreu comprar un pis taxat en 300.000 euros, l’entitat financera se’l podria adjudicar per 210.000 euros (i no per 180.000 euros com succeïa abans d’aquesta darrera reforma).  Per tant, ara heu de comparar 210.000 euros amb el deute pendent per tal d’esbrinar si us quedaria deute residual o no (sempre tenint en compte que, si s’anés a una execució hipotecària, el deute es veuria incrementat amb costes i interessos).

• Si teniu clàusules sòl, us informem que finalment ha sortit publicada la sentència del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013 (anunciada per nota de premsa de 20 de març de 2013), que declara nul·les per manca de transparència certes clàusules sòl existents en contractes de préstec del BBVA, NovaCaixaGalícia i Cajamar Caja Rural.

Informació extreta d’un document emès per la Clínica Jurídica Immobiliària ClinHab de la Universitat de Barcelona

Si voleu més informació, adreceu-vos a la Fundació SER.GI (972213050).

Hi ha consells útils i models de documents a: http://afectadosporlahipoteca.com/documentos-utiles/#kit-emergencia

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2013/05/30/girona-acollira-tercer-forum-sobre/619683.html?utm_source=rss

Reflexió i debat entorn la mobilització social en la tasca dels professionals del camp social

Després d’analitzar el context social, polític i ideològic (edició 2011) i de denunciar el desmantellament d’allò públic i de la fragmentació d’allò social (edició 2012), aquest any tenim un interés especial en l’acció mobilitzadora i en les aliances/coordinacions que poden haver-hi entre els professionals i els moviments de lluita pels drets socials.

Per aquest any proposem incorporar una vessant més pràctica a les reflexions, de tal manera que hi hagi una major facilitació d’aplicabilitat de les reflexions que es generin a les tasques dels professionals i les persones implicades en entitats i moviments socials.

L’objectiu del fòrum és crear un espai de trobada, discussió, reflexió i intercanvi entre professionals i entitats del camp social, educatiu, sanitari, econòmic… en relació a la situació actual i a les reinvencions que fan falta per continuar treballant per un món millor.

Programa

11:00 – Acollida

11:15h – Presentació

11:30h – Diàleg inaugural
- Quim Brugué, llicenciat en ciències econòmiques, membre de l’IGOP i exdirector general de Participació Ciutadana del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya;
- Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca;
- Carlos Sánchez-Valverde, educador social, llicenciat en Història Contemporània, doctor en Pedagogia per la UB i exmembre de la Junta de Govern del CEESC.

14:00h – Dinar

15-17h – Grups de treball
- Amb la generació jove actual. L’experiència de la Fundació Marianao
- Per un habitatge digne. L’experiència de la PAH
- La convivència als barris i ciutats. L’experiència de 9barris acull

17:00h – Pausa

17:15h-18h – Conclusions i propostes

Formulari d’inscripció

JORNADA I DINAR 20€ / DATA LÍMIT 7 DE JUNY
La inscripció és obligatòria: Formulari d’inscripció

La XDS defensa aquesta ILP pels següents motius:

L’article 24.3 del present Estatut de Catalunya diu: “les famílies o persones en situació de pobresa tenen dret a acedir a una Renda Garantida Ciutadana que els garanteixi una vida digna”. Aquesta llei encara no ha estat desenvolupada, així docs que aquesta Comissió Promotora ha decidit presentar una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) sobre la Renda mínima Ciutadana.

Per a això hem redactat un projecte de llei, per presentar-ho a la taula del Parlament de Catalunya, i si aquest l’aprova tindrem uns mesos per recollir un mínim de 50.000 signatures. Per a això hauran de fer-ho persones habilitades a tal efecte, que no hauran de tenir antecedents penals, anomenats fedataris. Abans de presentar-la al Parlament, és necessari donar-la a conèixer massivament a tot el poble de Catalunya, perquè no els sigui fàcil despatxar-la amb un tràmit, és per això que sol·licitem àmplia difusió d’aquest projecte perquè no els sigui fàcil rebutjar-la.

La quantia d’aquesta renda serà de 7.967,7 € a l’any i tindrà caràcter incondicional, no subjecta a cap obligació de seguir cursos, perquè el dret a la vida és incondicional. Tindrà caràcter indefinit, fins que el perceptor surti de la situació de pobresa. La quantia l’estableix el Parlament, que considera aquesta quantitat com el mínim que permet una vida digna a Catalunya, per això l’hem establert així en el nostre projecte. Tindrà també un caràcter complementari, de manera que les pensions o salaris precaris inferiors a aquesta quantitat seran complementats fins a aconseguir-la.

Eixos centrals del projecte de llei:
La Renda Garantida de Ciutadania té per objecte garantir que ningú estigui per sota del llindar de la pobresa i consisteix en:

1. Un dret universal de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no condicionat a disponibilitats pressupostàries ni a l’obligació de participar en accions d’ inserció social i laboral.
2. Un dret subjectiu de caràcter individual però vinculat a la situació econòmica de la persona i, en el seu cas, del nucli familiar o de convivència.
3. El dret a percebre una prestació econòmica de, com a màxim, 664 euros mensuals per dotze pagues.
4. La prestació econòmica de la RGC té caràcter suplementari; és el dret a percebre la quantitat necessària a fi que, sumada als ingressos econòmics que es tinguin per qualsevol concepte, es disposi d’uns ingressos econòmics iguals a 664 euros mensuals per dotze pagues.
5. Els requisits per accedir al dret a cobrar la prestació econòmica de la RGC són:
   • Tenir 18 o més anys, o ser menor emancipat.
   • Estar vivint legalment a Catalunya.
   • Tenir residència continuada a Catalunya durant un mínim de 12 mesos.
   • No disposar d’ ingressos econòmics superiors als mínims garantits equivalents a la quantia de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (per l’ any 2012, 664 euros mensuals per dotze pagues), durant com a mínim els 4 mesos anteriors a la sol·licitud.
6. El projecte de Llei per la RGC regula també les obligacions de les persones perceptores de la prestació econòmica; l’ incompliment de les obligacions pot comportar la suspensió o la pèrdua del dret a percebre la RGC.
7. El finançament de la RGC és a càrrec dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i serà gestionada per l’ Administració de la Generalitat de Catalunya, les administracions locals, i amb la participació de les entitats del tercer sector, degudament acreditades.
8. La no-resposta de l’administració pública competent a la sol·licitud feta pel ciutadà o ciutadana comportarà el reconeixement del dret a percebre la prestació econòmica.

Més informació a http://www.rendagarantidaciutadana.net/index.php/ca/po-2

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/16-educacio/641395-alerten-que-labandonament-escolar-prematur-arriba-al-26.html

L’anuari
“L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011″ està integrat per tres volums, s’ha elaborat a partir de la contribució de diferents professionals experts en educació i té la voluntat de contribuir al debat i apuntar alguns dels principals àmbits de política educativa, prioritaris perquè Catalunya es constitueixi en un veritable model educatiu d’èxit.

Les principals conclusions de l’anuari són:

• Catalunya redueix l’abandonament educatiu prematur en un 7% en els darrers tres anys. Ara bé, encara cal passar del 26% al 15% que fixa l’Estratègia europea per al 2020
• L’educació a Catalunya està polaritzada: un 30,8% de població té estudis superiors i un 47,4% té estudis bàsics i/o inferiors
• L’estratègia principal per a l’èxit educatiu en temps de crisi és mirar d’aconseguir una educació més redistributiva i més accessible per a tothom
• En igualtat de condicions socioeconòmiques, l’alumnat que ha participat durant més d’un any a l’educació preprimària obté de mitjana pels volts de 45 punts més a les proves PISA-2009 que l’alumnat que no hi ha participat
• Els resultats escolars dels alumnes de determinats municipis es veuen afectats per la seva elevada segregació escolar
• L’elevat abandonament educatiu prematur a Catalunya no té a veure només amb dèficits de rendiment escolar, sinó també amb la debilitat de les transicions educatives
• Amb un 21,9% de joves que ni estudia ni treballa cal evitar el risc d’una generació sense formació ni activitat
• Per millorar les xifres d’abandonament educatiu prematur, és necessari potenciar la formació professional a Catalunya

• El paper de la família en el temps de lleure és clau per a l’èxit escolar i per comprendre les desigualtats educatives: el 30% dels infants socialment menys afavorits realitza un consum diari intensiu de televisió, tres vegades més que els infants socialment més afavorits
• A Catalunya existeixen desajustos entre estructura formativa i estructura ocupacional: només el 33% dels llocs de treball requereixen una qualificació alta, mentre que el 41% de la població té estudis superiors
• La participació en la formació al llarg de la vida s’ha estancat amb un 9,9% l’any 2010 i presenta desigualtats d’accés en funció del perfil social i instructiu
• El baix finançament de l’educació i les restriccions pressupostàries actuals limiten les possibilitats futures de millora de l’èxit educatiu a Catalunya. Per situar-nos en la mitjana europea, cal passar d’invertir el 4% del PIB en educació a invertir-ne el 5,2%

Més informació:
http://www.fbofill.cat/index.php?codmenu=25.01

Sessió informativa del projecte a empreses
Divendres 26 d’abril a les 12 h.
Factoria Cultural Coma-Cros. C/ Sant Antoni, 1. Salt

La Plataforma d’Entitats per a la Inclusió dels Joves –PEI’Jove– és una associació que agrupa onze entitats arreu de Catalunya amb vocació de lideratge social i treball en xarxa, que aposten per la creació, implementació i difusió de noves metodologies i sinèrgies que permetin interrelacionar i connectar el capital competencial dels joves amb les necessitats estratègiques de les empreses.

Aquest projecte d’innovació per a la intermediació laboral en clau de competències (experiència pilot entre entitats, joves i empreses) es constitueix com un Servei d’Assessment Center des de l’òptica competencial. Dóna resposta tant a les necessitats d’innovació en els sectors i les empreses, com en la innovació per a l’ocupació de les persones joves.

“El model de competències és un sistema de gestió de l’equip humà en les organitzacions que permet captar i fer créixer el talent professional de les persones que en formen part i de les que s’hi han d’incorporar. Es pot afirmar que les persones són els agents de canvi més solvents perquè són posseïdores i proveïdores de coneixement i competències que saben posar en joc de manera eficient i eficaç en entorns canviants: són polivalents, versàtils.” (Marta Colomer, 2013)

Aquest sistema de gestió es basa en el capital competencial de les persones, fent aflorar el seu talent visible (saber i saber fer) i potencial a fi de canalitzar-lo a favor de la consolidació i/o creixement de l’organització.

Objectius

• Assessorar al teixit empresarial de cada territori envers la contractació de persones joves en clau de competències.
• Identificar, avaluar i desenvolupar el capital competencial dels joves a fi d’afavorir l’assoliment dels seus objectius professionals.
• Adoptar el model de gestió per competències per a realitzar processos de preselecció i selecció que interrelacionin el potencial competencial dels joves amb els plans estratègics de les empreses, promovent un encaix entre el talent de cada jove i el lloc de treball concret on millor desenvoluparà el seu
  potencial.

Els intangibles de les companyies representen un 70% del seu valor final. L’encaix competencial permet
identificar i desenvolupar el talent que necessita cada empresa en els diversos llocs de treball a fi de generar
un avantatge competitiu al mercat.

Serveis gratuïts a les empreses

Què ofereix el projecte?

• Assessorament en la definició de perfils ocupacionals per competències.
• Elaboració d’ofertes laborals coherents amb aquests perfils a partir de mapes ocupacionals.
• Oferta de serveis d’assistència tècnica en processos de preselecció i selecció per competències.
• Informes d’avaluació i seguiment dels joves inserits per tal de potenciar el seu desenvolupament professional.

Com ho ofereix?

• A través de la definició dels llocs de feina, especialment en la concreció de les competències transversals i en l’assignació del nivell d’acompliment que requereixen. Tasca que permet avaluar l’ajust del capital competencial de les persones al perfil demandat.
• A través de la metodologia d’Assessment Center. Mètode que utilitza varies tècniques d’avaluació per simulació a fi de registrar, comparar i avaluar comportaments i reaccions de les persones candidates en situacions equiparables a les que es produeixen en un lloc de feina concret. Es solen avaluar competències clau i transversals com ara l’adaptabilitat, les relacions interpersonals, la polivalència, la negociació, la iniciativa, etc.

Fases del projecte

• Selecció d’empreses participants.
• Procés d’assessorament i assistència tècnica a empreses:
  • Assessorament en la definició del perfil de lloc de treball
  • Realització de processos de pre-selecció amb joves
  • Enviament de candidats/es amb els informes d’avaluació
  • Acompanyament en els processos de selecció
  • Seguiment i tutelatge del jove posterior a la inserció
• Avaluació de resultats.
• Difusió dels resultats i les empreses participants.
• Jornada de cloenda.

Per a saber-ne més
Entrevista a Marta Colomer: http://vimeo.com/38836016
Entrevista a Marta Zaragoza: http://canalreustv.xiptv.cat/empreses

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/635072-nou-decaleg-a-salt-sobre-les-prioritats-en-laccio-social.html

El document estableix els àmbits d’actuació i prioritaris per tal de donar resposta a les necessitats socials detectades a la diagnosi de ciutat. Permet, així mateix, ordenar l’acció i facilitar el treball col·laboratiu i en xarxa. En resum, és la GUIA que ha d’orientar l’acció social inclusiva del municipi de Salt.

El Decàleg s’ha elaborat de forma participativa, a partir  d’un grup de treball integrat per diverses entitats socials de Salt (Fundació Ser.gi, Caritas Salt, Casal dels Infants, Nous Catalans, GRAMC i Vincle) que vam treballar conjuntament amb l’Oficina Tècnica d’inclusió (OTI) en la redacció de la proposta de Decàleg del 2013.

Es va utilitzar com a document base el Pla d’acció del Pla d’inclusió social de Salt (PLIS). A partir d’algunes de les propostes del Pla d’acció del PLIS, l’OTI va redactar un document que incloïa 30 programes marc, els seus destinataris, els seus àmbits d’actuació i una relació exhaustiva de tots els recursos que actualment existeixen al municipi per donar cobertura a la necessitat a què feia referència cada programa marc en qüestió.

Els representants de les entitats vam esmenar i estudiar el document elaborat per l’OTI i posteriorment es van votar els 15 programes marc que es van considerar més importants o prioritaris. Un cop realitzada la primera votació, el grup ens vam tornar a reunir per tal de consensuar, a partir de les votacions, els 15 programes marc que es proposarien a la Comissió de Valoració i Avaluació del Segell Inclusiu.

Finalment, prenent com a referència aquesta feina prèvia feta per les entitats i l’OTI, la Comissió de Valoració i Avaluació del Segell Inclusiu ha triat els 10 PROGRAMES MARC que integren el Decàleg de prioritats municipals d’enguany i que va aprovar la Junta de Govern el dia 12 de març de 2013.

Decàleg de prioritats municipals

1. Projectes/accions que afavoreixin la inserció laboral dels col·lectius en situació d’atur o de difícil ocupació mitjançant la formació professional/ocupacional adaptada a les necessitats dels destinataris (en especial als perfils en risc d’exclusió social) i la capacitació per a l’autonomia social (habilitats prosocials, formació en competències bàsiques, aprenentatges alternatius, acompanyament en processos d’integració social adreçats a persones en situació d’exclusió social).
2. Projectes/accions que fomentin la provisió de necessitats bàsiques (materials, alimentàries, sanitàries, d’habitatge…) no cobertes per l’Administració.
3. Projectes/accions adreçats a millorar la detecció i l’abordatge de les situacions d’aïllament de col·lectius amb especials dificultats o en situacions especials (nouvinguts; gent gran sola; persones amb malalties mentals o discapacitats físiques, psíquiques i sensorials; famílies en processos de transició i ruptura, monoparentals, etc.) mitjançant accions/iniciatives de voluntariat, solidaritat, treball en benefici de la comunitat, suport relacional, socioterapèutic, d’ajuda mútua, foment de xarxes relacionals. L’objectiu general és combatre el risc d’aïllament i fomentar la integració, la convivència, la participació i la cohesió social.
4. Projectes/accions que promoguin la provisió (mitjançant donacions, captacions, creació de xarxes col·laboradores, etc.) de serveis complementaris de salut i ajuts tècnics (material tècnic de dependència en desús, ulleres, audiòfons, pròtesis, tractaments dentals, etc).
5. Projectes/accions de suport a les famílies en processos familiars específics (projectes de mediació familiar, iniciatives de creació de xarxes i grups segons interessos i afinitats, activitats per fer i gaudir en família, etc.) i en l’àmbit educatiu (projectes que fomentin la seva implicació i participació en els entorns educatius).
6. Projectes/accions adreçats als joves i/o promoguts per aquests que obrin i fomentin espais relacionals i de trobada per tal d’abordar la diversitat des d’una perspectiva lúdica i creativa (aprofitament de les arts, la cultura, l’esport com a eines d’integració).
7. Projectes/accions de sensibilització/capacitació adreçats a millorar el civisme i els codis de convivència (programes de mediació comunitària, programa d’eradicació de conductes de risc al carrer, de vandalisme, etc.).
8. Projectes/accions que fomentin les activitats d’educació no reglada i extraescolar integradores i trencant la segregació en l’espai informal (que busquin barrejar nens/es i joves de diferents barris i zones de Salt i fomentin la tolerància i el respecte cap a la diferència ).
9. Projectes/accions que facilitin el reforç a l’estudi i promoguin l’èxit escolar (bones pràctiques que busquin desenvolupar l’autoeficàcia dels alumnes, aules d’estudi, premis, beques, etc.) així com formació complementària (idiomes) i aprenentatges artístics (música, arts) que esdevinguin una oportunitat de desenvolupament personal, de destreses i talents, de millora professional en la vida.
10. Projectes/accions que s’adrecin a fomentar/ampliar/millorar la formació d’adults adaptada a les necessitats de cicle vital.