El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va presentar el passat dimecres 19 de setembre en un acte al Palau de la Generalitat, el Document de bases del Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. La lluita contra la pobresa ha de ser una de les principals prioritats del Govern de la Generalitat i el futur Pacte hauria de ser un pas decisiu per prevenir el risc d’exclusió social, establir els mecanismes d’intervenció i, sobretot, per fixar un horitzó que redueixi al màxim la pobresa al nostre país.
Des dels diversos departaments de la Generalitat ja s’estan aplicant algunes de les mesures definides en el document de propostes elaborat pel Grup de treball per a la lluita contra la pobresa i per a la inclusió social a Catalunya, creat el 2011 per iniciativa de Benestar Social i Família i integrat per entitats del Tercer Sector Social, entitats municipalistes, col·legis professionals i personal tècnic de la Generalitat de Catalunya.
Les bases pel Pacte per a la lluita contra la pobresa
El document de bases analitza i fa una diagnosi de la situació de la pobresa a Catalunya i fixa els fonaments que cal tenir en compte en l’elaboració del Pacte per a la lluita contra la pobresa.
En aquest sentit, el document aposta per la transversalitat; l’adaptació de les mesures a la diversitat territorial de Catalunya; la temporalitat, ja que el Pacte ha de ser perdurable i les actuacions que el desenvolupin han de ser sostingudes per garantir els processos reals de canvi; i la participació i implicació de tots els agents vinculats al món de la inclusió social i la lluita contra la pobresa per consensuar i desenvolupar les línies a seguir.
Els eixos del Pacte
El document de bases també estableix els eixos per a la lluita contra la pobresa, al mateix temps que defineix quines han de ser les línies estratègiques que s’han de seguir. En total, el document fixa 8 eixos principals:
Cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació
Es proposen les següents línies estratègiques:
– Incloure la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació a la Cartera de serveis socials per tal de garantir determinats drets reconeguts i obtenir una major seguretat jurídica en determinats punts de distribució d’aliments.
– Donar suport als serveis socials bàsics per la cobertura de necessitats bàsiques d’alimentació amb la prevenció, intervenció i seguiment de les persones i famílies usuàries d’aquests serveis.
– Millorar i potenciar els serveis de distribució d’aliments.
– Planificar les actuacions necessàries per adaptar les estructures i el funcionament actuals al Programa europeu d’ajuda alimentària.
Salut
En aquest àmbit les línies estratègiques són:
– Reforçar la coordinació entre els serveis sanitaris i socials.
– Fomentar l’autocura i l’autoresponsabilitat quant a la salut de les persones.
– Adaptar el sistema sanitari a la situació actual d’alta prevalença de malalties cròniques.
– Garantir una xarxa d’atenció a les persones amb diversitat funcional que promocioni al màxim la seva inclusió social i el seu ple desenvolupament.
– Intervenir en els factors que generen exclusió social i que deriven en addiccions o drogodependències, i establir una planificació global i integral.
– Fer un plantejament d’actuació des d’una òptica inclusiva que permeti: capacitar l’autonomia personal, recuperar la xarxa familiar i social, lluitar contra l’estigmatització i la segregació de serveis i recursos, aplicar polítiques estratègiques que debilitin factors de vulnerabilitat, portar a terme actuacions preventives i proactives, i implantar polítiques de protecció que permetin la igualtat.
– Abordar la problemàtica de les persones transversalment i interdepartamentalment.
– Reforçar el treball de prevenció per afrontar les malalties derivades de la crisi.
– Tenir molt present en la intervenció amb la població exclosa socialment i amb patologies mentals, les peculiaritats de la seva relació assistencial.
Habitatge
Cal incrementar l’accés a l’habitatge permanent i la capacitat de prevenció. La pobresa o uns nivells baixos d’ingressos són un factor clau per perpetuar la manca de llar i, per tant, són necessàries polítiques socials més àmplies, orientades a reduir les desigualtats econòmiques i d’habitatge com ara:
– Impulsar mesures per millorar l’accés i el manteniment de l’habitatge d’aquelles persones que es troben en risc o en situació d’exclusió social.
– Fomentar el lloguer de pisos amb preu/utilitat social
– Potenciar un parc d’habitatge protegit en lloguer i fer-lo més assequible: facilitar les condicions necessàries per promoure habitatges amb protecció oficial.
– Reduir el percentatge d’habitatges protegits públics desocupats.
– Potenciar les borses de mediació i incentivar la mobilització dels habitatges desocupats cap al mercat de lloguer, estudiar les millores fiscals necessàries per portar-ho a terme i establir un sistema de preus per als habitatges que s’incorporin a la xarxa de mediació.
– Prevenir l’exclusió social residencial mantenint el sistema de prestacions pel pagament del lloguer i dels ajuts implícits, i estudiar la conveniència d’avançar cap a l’exempció fiscal dels ajuts al lloguer.
– Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjades (casos de sense llar, d’infrahabitatge o de sobreocupació).
– Portar a terme accions preventives per evitar la pèrdua de l’habitatge a causa d’un desnonament.
– Desenvolupar accions reactives davant la pèrdua de l’habitatge a causa d’un desnonament.
– Proposar mesures legislatives per pal·liar la situació actual en el debat sobre la dació en pagament.
– Promoure accions preventives i correctives, educant les famílies en l’ús de l’energia per evitar situacions extremes.
– Impulsar ajuts per millorar l’aïllament tèrmic dels habitatges.
Formació
Es formulen les línies d’intervenció següents per reduir des de l’àmbit escolar el risc d’exclusió i la pobresa infantil i juvenil:
– Professionalitzar la docència aplicant mesures com ara donar formació específica per al professorat destinat a centres amb un alt nivell de complexitat o incloure, en els plans d’acollida del professorat novell dels centres, informació sobre les característiques contextuals de l’alumnat i estratègies educatives per donar respostes adequades a les diferents realitats, entre altres.
– Innovar metodològicament i didàcticament a les aules.
– Autonomia de centre i professionalització de la direcció.
– Implicació i compromís de la família en el seguiment de l’evolució acadèmica i personal de l’alumne.
– Promoure les relacions de la comunitat educativa i l’entorn.
– Lluitar contra l’absentisme i l’abandonament escolar.
Ocupació
L’Estratègia catalana per a l’ocupació planifica les línies estratègiques en l’àmbit competencial de les polítiques actives d’ocupació en col·laboració amb tota la xarxa ocupacional:
– Adaptar les polítiques d’ocupació als col·lectius, territoris i sectors.
– Impulsar la integració de les polítiques actives d’ocupació i les polítiques passives.
– Fer de la cartera de serveis d’ocupació un instrument de qualitat adaptat a les necessitats de les empreses i les persones.
– Consolidar el sistema públic d’ocupació com a prestador de serveis en xarxa adreçats a la ciutadania i a les empreses catalanes.
– Participar activament en les estratègies de desenvolupament territorial.
– Impulsar la internacionalització del Servei d’Ocupació de Catalunya i la mobilitat de la població activa.
– Desenvolupar una estratègia d’innovació que permeti dissenyar polítiques d’ocupació pròpies i adaptades al context socioeconòmic català.
– Generar coneixement de les polítiques d’ocupació a través de la seva avaluació.
Econòmic
En aquest àmbit es proposen les següents línies estratègiques:
– Orientar aquells ajuts i prestacions necessàries per fer front i donar resposta a les noves realitats i als nous perfils.
– Desenvolupar la llei de prestacions socials de caràcter econòmic per aplicar-la d’una forma més justa i solidària.
– Estudiar la viabilitat de la implementació de la renda garantida de ciutadania que s’estableix a l’article 24.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
– Definir amb criteris propis de Catalunya l’Indicador de Renda de Suficiència.
– Promoure mesures per aconseguir la supressió per part del Govern espanyol del límit estatal del 25% de complement que poden aplicar les comunitats autònomes a les pensions no contributives.
– Promoure mesures per tal que el Govern espanyol incrementi la base reguladora de les pensions de viduïtat del 52% al 70%.
Relacional
Per potenciar la xarxa relacional (xarxa familiar, relacions comunitàries i marc associatiu i voluntariat) i evitar l’exclusió social es proposa:
– Integrar la perspectiva relacional, tant en la prevenció com en la intervenció, en les diferents accions i polítiques de caire individual i col·lectiu de lluita contra la pobresa.
– Vetllar per respectar les xarxes primàries relacionals de les persones, i fomentar polítiques proactives de protecció a les famílies i de promoció de la dignitat i els drets humans fonamentals, des de la lògica de l’empoderament i l’autonomia.
– Potenciar accions de suport a les famílies més vulnerables tenint en compte la perspectiva de gènere i els estadis més fràgils del cicle de la vida (infància i gent gran).
– Tenir especial cura de l’entorn comunitari de les persones, sobretot d’aquelles en situació de vulnerabilitat i pobresa, per generar suport i noves oportunitats vitals
– Enfortir els serveis, plans i projectes d’inclusió social adequats per a cada territori per vetllar per la igualtat i la cohesió social.
– Potenciar el paper de les entitats socials i del voluntariat com a eina d’inclusió i normalització social.
– Proposar la reforma de la Llei de mecenatge per incrementar les desgravacions per a determinats tipus de donacions de caire social.
Pobresa infantil
En aquest àmbit es proposa:
– Millorar els instruments de detecció i valoració de les situacions de risc i desemparament.
– Desenvolupar les mesures d’atenció social i educativa davant les situacions de risc dels infants i adolescents previstes a la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.
– Desenvolupar accions adreçades a nens i nenes de 0 a 6 anys, a patir d’un plantejament educatiu que estimuli els infants provinents d’entorns familiars desfavorits i que inclogui acompanyament integral a les famílies.
– Optimitzar els espais públics dels territoris per apropar-los als infants i joves en risc, tenint en compte el teixit social del territori.
– Impulsar actuacions preventives i d’inclusió des d’un punt de vista territorial per reforçar les xarxes familiars, socials i comunitàries.
– Reforçar i oferir serveis preventius com ara espais familiars, escoles de pares i mares, serveis de prevenció de les addiccions i de detecció del maltractament infantil per prevenir els efectes negatius de la pobresa i l’exclusió social i donar oportunitats.
– Reforçar la coordinació entre els serveis socials bàsics i la xarxa educativa
– Facilitar que els centres educatius que es troben en barris més vulnerables comptin amb les eines metodològiques i els recursos necessaris per fer front a l’educació en la diversitat.
– Incentivar la reutilització dels llibres escolars i repensar les llistes de material que les escoles demanen a les famílies.
– Prioritzar l’accés dels infants i joves en risc d’exclusió a les activitats i els recursos tant culturals com d’oci (esports, etc.) i facilitar-los la mobilitat i l’accés a les TIC.
– Reforçar les ajudes per alimentació i vestuari.
– Potenciar les beques de menjador i crear serveis d’acollida per pal·liar un dels problemes derivats de la situació econòmica actual: la desatenció que pateixen els infants i adolescents. Cal potenciar, doncs, serveis que evitin les hores de soledat dels infants.
– Possibilitar que els fills i filles de famílies en situació o en risc d’exclusió puguin accedir als recursos d’educació en el lleure
– Oferir programes de reforç escolar, tant en l’àmbit formal com en l’educació no formal, que motivin els infants.
– Articular i implementar accions preventives en l’àmbit de la salut (programes d’hàbits d’alimentació i activitat física).
– Millorar la prevenció i l’atenció dels infants i adolescents amb problemes de salut mental.
– Potenciar la participació infantil i juvenil en tots els espais formals i informals de convivència.
– Implementar mesures de discriminació positiva en el mercat laboral. Cal incentivar fiscalment les empreses perquè contractin pares i mares que estan a l’atur i que tenen fills i filles a càrrec.
