El diàleg “Refugiats d’ara, d’abans i de sempre” segona activitat del cicle “Siner[GI]es. Identitat, Diversitat i Inclusió”

El cicle, que va inaugurar la setmana passada la consellera Dolors Bassa, aborda aquest dijous (19h – Centre Cívic Barri Vell) el fenomen dels refugiats amb Boban Minic i Mohamad Bitari

Aquest dijous (a les 19 h al Centre Cívic Barri Vell) tindrà lloc un nou diàleg del cicle “Siner[GI]es. Identitat, Diversitat i Inclusió”, que en aquest cas tractarà el tema dels refugiats.

“Refugiats d’ara, d’abans i de sempre”, comptarà amb el testimoni de dos persones que han viscut de primera mà les conseqüències d’un país en guerra i que han hagut d’abandonar i sol·licitar asil a Catalunya. Boban Minic fa més de vint anys que hi viu després de fugir de Sarajevo on treballava com a periodista a Radio Sarajevo. Mohamed Bitari va sortir de Damasc el 2013 després de ser detingut i amenaçat de mort per denunciar com a periodista la vulneració dels drets humans a Damasc. Els dos ponents dialogaran a partir de les seves històries de refugi en dos moments i en dos països diferents, però que tenen més semblances de les que es podria pensar. El diàleg el moderarà i dinamitzarà, Cristina Mas, que és redactora de la secció internacional del diari Ara i actualment està especialitzada en el conflicte sirià i en la crisi del refugiats.

El cicle “Siner[GI]es. Identitat, Diversitat i Inclusió” va arrancar el passat dijous amb les intervencions de Dolors Bassa, consellera de Treball, Serveis Socials i Famílies, i Bru Pellissa, president de la Fundació SER.GI. Posteriorment el diàleg “Construint identitats” va comptar amb Saïd el Kadaoui i Mostafà Shaimi, que van reflexionar sobre la identitat, des de les perspectives de la psicologia i la filosofia.

Ponents del segon diàleg “Refugiats d’ara, d’abans i de sempre”:

Slobodan -Boban- Minic va néixer a Sarajevo, el 20 de agosto del 1950, és llicenciat en Dret per la Universitat de Sarajevo. Ja com estudiant va començar a treballar a la Radio Sarajevo, on es va quedar fins el desembre de 1994, primer com a periodista i després com a director del programa de cultura i oci. Durant gran part de la guerra es va quedar a Sarajevo, treballant davant del micròfon durant mil dies d’assetjament. Va sortir de Sarajevo al desembre de 1994, en recerca de la seva família que havia marxat un any abans. A Catalunya va treballar en un bar, però també aviat va començar a participar a tertúlies i a escriure als diaris sobre els temes de la guerra dels Balcans. Al 2005, va rebre el premi Liberpress. Durant tres anys va tenir la seva pròpia columna al Periódico de Catalunya. Es autor del llibre “Bienvenido a Sarajevo, hermano” que va tenir dos edicions. El llibre va servir per inspirar el documental “Good Night Sarajevo”, que va participar en uns 30 festivals al llarg del planeta i que ha rebut diferents premis. Fa pocs dies va guanyar el primer premi al Festival de cinema de Filipines.

Mohamad Bitari, nascut el 1990, és poeta i periodista. Va néixer i es va criar al camp de refugiats palestins Yarmouk a Damasc, Síria. Fill de pares palestins refugiats a Síria el 1948 després de la Nakba (en àrab, “desastre”, nom donat a l’ocupació israeliana de Palestina). Va estudiar educació primària i secundària a les escoles de l’UNWRA (Agència de les Nacions Unides per als refugiats palestins del Pròxim Orient). Escriu poesia des dels 9 anys i publica diversos textos poètics a la revista Al-Hadaf. Amb 17 anys comença a publicar informes periodístics al diari libanès Assafir, a més dels seus textos poètics. Amb l’aparició de la revolució de Síria al 2011, va publicar diversos articles criticant el règim i el seu ús de les armes contra les manifestacions populars. Els servei d’intel·ligència sirià el va arrestar dues vegades el 2012 pels seus articles i la seva opinió sobre el règim. Va treballar durant la revolució documentant els actes contra els drets humans al sud de Damasc i es va dedicar a escriure articles sobre documentals de la primavera àrab de 2011 fins al 2014. Al 2009 va començar Filologia espanyola a la Universitat de Damasc, però no va poder acabar a causa de les seves detencions. El 2013 va sortir de Síria i va anar al Líban, fugint dels Serveis d’intel·ligència, allà va treballar al teatre Babel amb director el iraquià Jawad Al – Assadi i amb la directora de teatre Lina Abyad. Al Líban va aconseguir un visat i va viatjar a Espanya a l’abril 2013. Allà va rebre asil polític i va començar a treballar al diari Al-Arabi Al-Jadid, escrivint ressenyes sobre la cultura espanyola i reportatges sobre centres culturals okupats i la seva experiència. També ha tractat les temàtiques de la comunitat àrab a Espanya i la seva actuació política. Darrerament es dedica a publicar articles sobre la història de Catalunya i la seva cultura. Ha publicat diverses traduccions de literatura espanyola (Federico García Lorca, Rafael Alberti o Miguel Hernández) a la premsa àrab. Actualment viu a Sabadell, Catalunya.


Pl. Lluís Companys, 12
17003 Girona
Tel. +34 972 213 050 · Fax. +34 972 213 717
info@fundaciosergi.org
Com arribar-hi?
iglésiesassociats