Centre Cultural la Mercè Taula rodona per parlar de l’emigració infantil
Ja fa uns anys que molts infants provinents de països empobrits arriben a Catalunya, on esperen trobar un futur millor del que tenien al país on van néixer. Els mitjans de comunicació ens parlen de xifres, però en sabem poc del recorregut vital d’aquests infants un cop són a Catalunya: On viuen? Quins són els seus drets i deures? Quines mesures de protecció es posen al seu abast?
Quines mesures s’estan prenent als països d’origen per intentar pal·liar aquesta emigració infantil?
Hi intervenen: Araceli Lázaro, educadora social i pedagoga. Secretària de l’Observatori dels Drets de la Infància; Eva Piñero, experta en l’atenció i acolliment d’infants i joves estrangers no acompanyats a Catalunya; Cristian Pachá, educador referent del Projecte “Casal Jove Atlas” del Casal per l’Acció Social als Barris; Andreu Camps i Laura Ruiz, director i tècnica del Programa Catalunya Magrib.
Moderador: Toni Ramoneda, llicenciat en Psicologia i educador social. Treballador del Centre d’Acollida de Girona.
Centre Cívic Pont Major Pel·lícula que reflecteix les vivències d’un manobre de Guadix que marxa a Lloret als anys 60. Cinefòrum amb persones que van viure aquell procés migratori.
Estrenada l’any 1967, La piel quemada reflecteix les vivències d’un manobre de Guadix (Granada) que, incapaç de trobar feina a Andalusia, marxa a Lloret de Mar on, gràcies a la creixent construcció d’infraestructures turístiques, pot guanyar-se la vida. Aquesta pel·lícula permetrà fer molts paral·lelismes amb la situació que estan vivint moltes persones que han marxat de la seva terra per provar fortuna a Catalunya.
Després del visionat hi haurà una sessió de cinefòrum moderada per Josep Manuel Barbero, professor de la Universitat de Barcelona, i amb la participació de diverses persones que van viure aquell procés migratori.
Llibreria 22 Aquest llibre és la nova incursió de l’entitat Altres Andalusos en l’anàlisi crítica de la qüestió nacional. El llibre se centra en el període de 1980 a 2007 i ressegueix els diferents discursos que han insistit a fabricar un immigrant que no només els doni rèdits electorals sinó que a més sigui un instrument per materialitzar la idea que uns i altres proposen del que és Catalunya i quina ha de ser la seva relació amb l’Estat espanyol.
Centre Cultural la Mercè La creixent invisibilitat de les presons, cada dia més allunyades de nuclis urbans, fa que esdevinguin una realitat paral·lela, ignorada per la majoria de ciutadans i ciutadanes. Les mesures de règim obert o la fi de l’acompliment de la condemna,
ens interpel·len sobre la responsabilitat de la societat en els processos de reinserció.
En aquesta taula donarem a conèixer quin és a grans trets el model penitenciari català, quines són les principals vies de reinserció i com funcionen algunes accions encaminades a aquest fi.
Hi intervenen: Brígida Cristina Maestres Useche, investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB); Susana Gràcia, educadora social a la Secció Oberta del Centre Penitenciari de Girona; Roberto del Águila, de la secció oberta del Centre Penitenciari de Girona; Albert Batlle, secretari de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil del Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya.
Moderadora: Andrea Ordóñez, llicenciada en Dret, especialista en Dret Processal.
Rambla de la Llibertat 
A Kamchàtka hi ha vuit persones amb només una maleta i un record. Com acabades d’arribar d’algun país llunyà, la seva gran ingenuïtat i curiositat les condueix a l’exploració minuciosa del lloc. Tot és nou. Així, van destapant les seves emocions i creant una forta complicitat amb l’espectador que troba pel camí.
Amb aquest espectacle de carrer, d’improvisació i d’interacció amb el públic, la companyia Kamchàtka ens proposa una reflexió sobre les nostres actituds vers l’altre, el diferent, l’estranger.
Pati de la Diputació Amb Manuel Delgado, professor d’Antropologia Urbana a la Universitat de Barcelona.
L’espai públic és un escenari de i per a l’acció social, un territori definit no pels arquitectes o els urbanistes, sinó per les apropiacions que en fan els seus usuaris. A partir d’aquí, cal reflexionar si, en tant que prosceni de la vida social fent-se i desfent-se permanentment, és viable i correspon a la realitat la imatge integradora, consensuada i aliena al conflicte que pressuposen les normatives i els discursos oficials sobre el significat i la funció de l’espai públic.
Casa de Cultura de Girona Aquesta exposició d’Arquitectes Sense Fronteres recull el treball gràfic que s’ha generat durant el projecte Raons Públiques, que fomenta la participació ciutadana en els processos de planificació urbanística de la ciutat. Un equip de voluntaris ha pres la iniciativa d’apropar un concurs d’arquitectura als veïns i veïnes d’alguns barris de Barcelona i els ha proposat de participar-hi amb les seves pròpies idees i projectes.
L’exposició es podrà veure fins el 9 de juliol
Pati de la Diputació de Girona Amb Carles Solà, periodista i director de Tot un món de TV3 -programa sobre la immigració de TV3-, vicepresident de la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual i membre de la Comissió de la Diversitat de TV3.
Els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental en la creació de l’opinió pública. Conversant amb en Carles Solà coneixerem les diferents estratègies dels mitjans audiovisuals públics de Catalunya en el camí per normalitzar la presència de la diversitat cultural i el tractament de la immigració.
|